Decàleg del camí de les actituds NO VIOLENTES

1. NO PASSIVITAT

No es poden amagar els conflictes, cal intervenir-hi i com més aviat millor. Cal prevenir.

2. OBJECTIVITAT

Buscar la veritat davant de les baralles, encara que hi estiguéssim implicats.

3. GLOBALITAT

Buscar la justícia per a tothom, no només defensar allò que és meu. Defensar els drets de tots.

4. OBERTURA MENTAL I AFECTIVA

No rebutjar a ningú i acollir a tothom.

5. FLEXIBILITAT PER PACTAR

No cal ser radical ni inflexibles. Les coses poden ser parlades i canviades.

6. RESPECTE A TOTES LES PERSONES

Ningú no concedeix els drets HUMANS, ni tampoc els pot retirar. Els drets humans són per a tothom, tots som iguals.

7. NO VIOLÈNCIA

Netejar l’odi. Renunciar a la violència. Netejar la rancúnia dels sentiments, buscar la solució del conflicte a través de la paraula i no la destrucció de l’adversari.

8. FORÇA INTERIOR

S’ha de ser capaç de resistir, sense por, sense odiar. Cal escoltar els consells dels pares i dels mestres per enfortir-te interiorment.

9. COHERÈNCIA MITJANS-FINALITAT

Cal triar bé els mitjans per obtenir una solució pacífica.

10. RECONCILIACIÓ

Ha de ser sempre la finalitat del no violent. Fer la pau entre les dues parts és arribar al final del conflicte.

dimecres, 20 de gener del 2010

Ghandi

Mohandas Karamchand Gandhi va néixer el 2 de Octubre de 1869 a Porbandar, Índia. Va ser un dels més respectats líders espirituals i polítics del segle XX. Gandhi va ajudar a la llibertat del poble hindú del govern colonial anglès a través de la resistència pacífica i es honorat per la seva gent com el Pare de la Nació Índia. Els hindús nombraven a Gandhi Mahatma, que vol dir Ànima Gran.


Als 15 anys es va convertir en el líder del moviment nacionalista hindú. Utilitzant els postulats de la Satyagraha va dirigir la campanya per a la independència hindú de la Gran Bretanya. Gandhi fou arrestat moltes vegades pels britànics degut a les seves activitats a Sud-àfrica i l'Índia. Creia que era honorable anar a la presó per una causa justa. En conjunt va passar set anys a la presó degut a les seves activitats polítiques. Més d'una vegada Gandhi va recórrer al dejú per a impressionar a la gent sobre la necessitat de ser-hi no-violent (AHIMSA).


Índia va arribar a la independència el 1947, i es va separar en dos Països, Índia i Pakistan, després de això van començar els enfrontaments entre hindús i musulmans. Gandhi havia advocat per una Índia unida, on els hindús i els musulmans pugessin viure en pau. Un 13 de gener de 1948, a l'edat de 78 anys, comença un dejú amb el propòsit de detenir el vessament de sang. Després de 5 dies, els líders d'ambdues faccions es van comprometre a detenir la lluita i Gandhi va abandonar el dejú. Dotze dies més tard fou assassinat per un fanàtic hindú que s'oposava al seu programa de tolerància cap a tots els credos i religions. El gran físic teòric Albert Einstein va dir de Gandhi: "Les generacions del avenir amb prou feines creuran que un home com aquest va caminar per la terra en carn i ossos."